TIC TAC

Trucada rebuda en el dia d'avui.


Fan una proposta : 4 anys. Em volen explicar el projecte, dins meu penso, no cal, us dic que sí, però espero pacientment, el volen explicar i em faig l'interessant i desprès : T'interessa? :


Sí amb majúscules.


Poder mostro massa il·lusió, suposo que no entenc com és que han pensat en mi, deuen veure el que jo no veig! no només depen d'ells hi ha una factor clau a tenir en compte,

Espero que no quedi amb una trucada-promesa, perquè això ja ho he viscut i senyors fa mal.


Està previst pel mes d'octubre o finals d'any per començar-hi a treballar i mentrestant vaig vivint de la il·lusió que jo en seré capaç.

Fins aquest punt, ara hi ha dues possibilitats :

-Una feina de menys hores, diguem un stand by fins el dia X

-Un altre projecte totalment diferent a temps complet fins el dia X

- Esperar fins el dia X

Al llarg de la setmana que ve, entrevistes, contactes...i jo feta un garbuix!!!

Em podeu donar uns quants consells?

Vieja loba què en penses?

Gràcies!

Avui hem anat amb la Júlia a veure titelles.

Abans d'entrar pensava, Cris no vols dir que és massa aviat per portar-la, i no, no era massa aviat, hem anat a veure una obra magnificament representada, tot i tenint pocs recursos, l'empenta, l'emoció i les ganes de les actrius ens han portat a totes les mares a ser uns petits infants i a tots els nens i nenes en un món màgic i preciós.

La Júlia ha estat atenta tota l'obra i movent el seu cos quan la música sonava, s'ha de dir que les cançons eren les seves preferides i si haguessiu vist la maneta com la movia...un moment d'unió entre ella, jo i l'obra.

Buscamos otros padres y otras madres, buscamos los opuestos a nuestros progenitores, buscamos lo que creímos perder un día o de lo que siempre nos pareció carecer. Buscamos y encontramos arquetipos : el maestro, o el sabio, la enfermera o cuidadora, el protector, la gueisha..y al final admiramos los valores de cada ser.

Enamorarse es querer eternizar un instante en el que nos encontramos a nosotros mismos en el otro

Feliz no! Lo siguiente..

A vegades les nostres millors decisions són les que no tenen sentit...

Diu una amiga meva, la felicitat és l'absència del dolor i jo li dic sí, la felicitat la trobes en aquell moment, en aquell instant on creus que tot el que fas, sents i vius et fa sentir bé, no tens aquell dolor al pit, perquè no estàs en pau amb el que vius.

Es tant important tenir moments de petita o gran felicitat, s'ha de viure el millor possible, ja que estem aquí oi?

El problema de fer bé una cosa a la primera és que ningú no s'adona que era molt difícil fer-la...