Deies en un missatge, te la faràs teva i t'ajudaré,l'ajuda encara l'espero, però no desespero i me l'he fet meva...de ben cert.

La nena està en el punt d'estar emmarada, porta uns dies que quan m'allunyo plora, quan estic al seu costat està més contenta de l'habitual...en fi suposo que deu ser un punt crític per arribar a una altre etapa.

TIC-TAC

Rebo una trucada del centre de color vermell i fan una altra proposta de feina...fins l'octubre, com no?

Són menys hores, però molt i molt més ben pagat.

Us haig de confessar que a mi sempre m'ha costat prendre decisions, sóc conformista de mena, no és que me'n senti orgullosa, perquè aquest defecte m'ha fet perdre persones i coses importants per mi. Aquest punt ja l'estic treballant i ara en prenc molt més, que n'anomeno organització de vida.

Tenia una persona propera, que sempre em deia mig en broma, mig en serio ( suposo!) vas 20 segons darrera meu i sí era cert! i ara no sé el que haig de fer si quedar-me amb la de 4 mesos que faig actualment o agafar aquesta nova.

Què és el que faré millor?
Què és el que volen?
Què és el que m'interessa?
i sobretot...quina és la opció correcte?

No vull anar ni 20 segons retrassada, ni 20 minuts ni 20 hores ni 20 anys! és ARA!

LA ESPERANZA

Parece que un día Zeus enfurecido ordenó la creación de la mujer. Para tal obra ayudaron Hefesto que la moldeó en arcilla, Atenea que la puso guapa y otras que cuidaron de ponerle los complementos, collares, pulseras, corona, etc. finalmente, Hermes cuidó de ponerle en el pecho las mentiras, palabras seductoras y un carácter voluble... bueno así es un poco la historia, pero no es por semejante modelo que es famosa Pandora, lo es por su famosa ánfora que abrió dejando salir todas las desgracias humanas, pero estuvo a tiempo de cerrarla de nuevo dejando dentro la esperanza...

Con el transcurrir del tiempo en lugar de ánfora se habló de caja y, de ahí, la expresión tan utilizada de “abrir la caja de Pandora”, que es poco más o menos lo que está sucediendo con los escándalos destapados estos últimos meses en nuestro país.

Pandora dejó encerrada la esperanza, yo estoy ya a punto de perderla... en lo tocante al dinero…”no hi ha un pam de net”. ¿qué esperanza política tiene este país? ¿ ahora bajan un 5% o un 10% el sueldo de los funcionarios? ¿ El Millet ha devuelto el dinero?, ¿ Christino Ronaldo cobra lo mismo?,...y lo peor de todo es este desencanto que sufrimos más de uno. Con todo este desaguisado y confusión hasta puede que venga un iluminado, pongamos bajito con bigote corto y negro y quiera erigirse en salvador de todos. Apelo a la esperanza que guardó Pandora en su ánfora…

CONSELL

Pares, mares, nois, noies, homes, dones necessito consell :

Intento, perquè només puc dir intento posar a fer la migdiada de la meva nena de 7 mesos i la poso a l'habitació, sua i sua, deixa els llençols xops, com si fossin acabats de treure de la rentadora. Ella va sense roba.

Voldria que la fes , la calor no la deixa dormir i faig el plantjemanent, si obro la finestra, haig d'obrir forçosament la persiana, amb la qual cosa entra la llum i la xiqueta no es pot adormir.

Obro la finestra de l'habitació del costat, a veure si passa aire i res de res! també podria posar l'aire acondicionat del menjador, però a la que arribi a l'habitació, puc trigar anys!

Al no ser la única mare que ha passat el seu primer estiu amb una nena, pregunto, como ho heu fet perquè dormin al migdia?

Em podeu donar respostes d'aquelles que se'm podrien haber acudit a mi...

De moment està jugant al menjador!

Quina il·lusió haber rebut aquesta carta de la guarderia:

QUITXALLA

Em complau poder-vos donar la benvinguda i convidar-vos a una primera trobada de famílies de Quitxalla.

L’objectiu d’aquesta reunió serà ajudar-vos a “imaginar” com és el dia a dia a l’escola i què hi farà el vostre fill o filla. També us parlarem de tot allò que comporta l’adaptació a la llar d’infants i de com la farem.

Una altra bona raó per trobar-nos serà que pugueu conèixer tot l’equip educatiu i concretar l’entrevista amb qui serà l’educadora del vostre fill o filla

La xerrada, està prevista pel proper dimarts 29 de juny a les 20.00 h. a la sala d’actes de la Cecot (c/ sant Pau, 6 de Terrassa) i anirà a càrrec d’Àngels Geis, pedagoga de l’escola.

Us agrairem que confirmeu la vostra assistència mitjançant el telèfon de l’escola o pel mail.

Gràcies per endavant per la vostra assistència.

Estic malaltona, ahir per la tarda em va començar a venir un mareig i un malestar, però de manera molt sobtada, la cosa anava a més i el cap m'estava apunt d'explotar.

Estava amb la Júlia, els meus pares al metge, el pare de la criatura il·localitzable i avui de viatge..vaig trucar a diferent gent i res sense sort, fins que al final vaig trobar una amiga, per sort!!!

Va venir el metge d'urgències i em va dir que era un atac de vertigen d'origen nerviòs i que algú s'havia de fer càrrec de la nena, sort que és tant bona i es va posar a dormir més d'horeta...

Pel dia d'avui l'haig d'acabar d'organitzar, ja ho sabia que la nena em necessita, però fins ahir que em vaig trobar tant malament i vaig demanar l'ajuda de la meva veïna en un moment determinat, vaig patir perquè no era capaç de res, i la Júlia tant indefensa, quan sigui més grandeta ens podrem ajudar, però ara em necessita tant.

Ara estic millor ( porto un "xute de pastilles" ) i bona cara, organització i endavant...

Buscaré guardaria per aquest mesos, crec que estiro massa dels voltants.

Bonita canción del Sabina :

Entre el Amor y el Odio

Me aposte que podia engañarte facilmente,
no fue facil pero un dia sucedio.
Y es que tu no estabas en mis planes
Pero tu fuiste como un angel,
que hasta la vida me salvo.

Entre el amor y el odio esta la linea del perdon,
cruzarla significa darle vida a esta pasion.
Y aunque el orgullo a veces pueda mas que la razon
y aunque el alma se encierre, para que entre el amor

Entre el amor y el odio me enamoro mas de ti,
como dos sentimientos distintos viven hoy dentro de mi.
Y es que tu no estabas en mis planes,

Pero tu fuiste como un angel,
que hasta la vida me salvo.

Por mas que lo pienso no comprendo,
como puedo odiarte al mismo tiempo,
que me muero por estar cerca de ti.