Hi ha quelcom de suau, misteriós i tendre en la Mama Maduixa,a l'ombra de color rosa de les seves galtes quan està cansada o avergonyida per alguna cosa o l'han enganxat in fraganti amb una paraula lletja a la boca o va sortir i es va deixar la porta de la nevera oberta, les claus a casa i la bossa de mà oberta enmig del carrer...
La Mama Maduixa ha après a fer batuts de llet i fruites, a rentar la roba dels nadons amb pètals de rosa, a passejar amb el cotxet amb una mà i la bossa de la compra a l'altra. Ha aprés tant que cada dia s'assembla més a una deliciosa maduixa: un fruit petit que amaga tot el sabor del món.
Hi ha quelcom d’enganyós, dolç i llefiscós en el Papa Mango, a l'ombra de color taronja de les seves galtes quan està encès o irritat per alguna cosa o l'han enganxat in fraganti amb una paraula ardent a la boca o va sortir i es va deixar la tapa del WC oberta, la pasta de dents aixafada pel mig i el maletí de la feina enmig del pas...
ResponEliminaEl Papa Mango no ha après a fer batuts de llet i fruites, a rentar la roba dels nadons amb suavitzant d’aroma tropical, a passejar amb el cotxet amb una mà i la bossa de la compra a l'altra. Ha après tantes coses mediocres que cada dia patina més entre les mans de qui l’estima: un fruit en forma d’ou que amaga tot allò que “te’ls toca”.
JAJAJA!
La del Ciri!