Ser mestre és un facultat excepcional, que es desenvolupa en alguns sers humans. A tots els anomenats mestres no tenen aquesta facultat.
Però quan te'n trobes un.... per mi :
Es mestra quan s'orienta, quan es dirigeix, quan es compren a l'altre i s'ajuda a que aquest entri pel camí que es. Aquest camí que el mestre ja ha caminat.
Considero que no és mestre aquell que transmet coneixements, el que ho és, és el que possibilita que l'altre els construeixi. No és mestre, aquell que queda content que el seu alumne sàpiga la lliço de memòria, sino...
És mestre aquell que aconsegueix que el seu alumne comprengui les seves orientacions, les faci seves i les modifiqui segons els seus pensaments i els seus sentiments, en aquest moment "els alumnes" seran capaços d'arribar per ells mateixos a la meta desitjada pel professor.
Qui és el mestre?
-És un ser especialment sensible, la seva sensibilitat no és semblant a la dels demés.
-És un ser comprensible . La seva comprensió va més enllà del què observa. És capaç d'involucrar-se en les causes i les conseqüències d'un fet i al mateix temps visualitzar les alternatives.
- Sap que aprendre significa anar i tornar, accelerar i desaccelerar, sap esperar i tenir control sobre sí mateix i sobre el que està aprenent. Això li permet entendre el què li està passant el que està aprenent i poder conduir-lo pel camí adequat.
L'amistat entre mestre i alumne possibilitarà una positiva empatia, hi ha d'haver flexibilitat, exigencia i esforç.
El verdader mestre és el que s'estima a ell mateix (ell/a està ple de sí mateix ) i per tant estima als demés. I llavors pot sentir les necessitats de l'altre i dóna el millor d'un mateix per ajudar al que està aprenent.
Experimentar amor, fa que estimi la seva professió, disfruti amb el que fa i estigui permanentment motivat i mira la vida, d'una manera especial.
Per finalitzar una última frase : " El objeto más noble que puede ocupar el hombre es ilustrar a sus semejantes"
glups !!! meravellosa explicació
ResponElimina