Paraules per la Júlia

És d'hora perquè entenguis que quan et miro em veig, que la meva veu que durant 9 mesos et va cantar és la meva

És d'hora per entendre que la vida és tant bonica com tu la vulguis veure i que si plores et cantaré i si pateixes et parlaré i si, sempre estaré

Quan plores t'agafo en braços i t'acarono, jo també ploro i és perquè t'estimo molt

És d'hora per entendre que el món és injust i cruel

T'estimo tant...

Aquest enllaç val la pena

http://mvg.espacioblog.com/post/2008/08/29/humor-maternidad-y-lactancia-segun-maitena

CURIOSITATS DEL VIBRADOR

SABIEU QUE :

El médico británico Joseph Mortimer Granville es considerado el padre del vibrador por haber inventado el primer vibrador de baterías en la década de 1880. La meta era usarlo en el consultorio médico como una herramienta terapéutica para combatir lo que en la época victoriana se conocía como histeria femenina. Previamente, el tratamiento era que los médicos acariciaran manualmente a la paciente hasta que alcanzaran el orgasmo, que en el contexto de la época se le denominaba "paroxismo histérico" al considerar el deseo sexual femenino reprimido como una enfermedad.

QUE PARLI QUI EN SÀPIGA

Ser mestre és un facultat excepcional, que es desenvolupa en alguns sers humans. A tots els anomenats mestres no tenen aquesta facultat.

Però quan te'n trobes un.... per mi :

Es mestra quan s'orienta, quan es dirigeix, quan es compren a l'altre i s'ajuda a que aquest entri pel camí que es. Aquest camí que el mestre ja ha caminat.

Considero que no és mestre aquell que transmet coneixements, el que ho és, és el que possibilita que l'altre els construeixi. No és mestre, aquell que queda content que el seu alumne sàpiga la lliço de memòria, sino...

És mestre aquell que aconsegueix que el seu alumne comprengui les seves orientacions, les faci seves i les modifiqui segons els seus pensaments i els seus sentiments, en aquest moment "els alumnes" seran capaços d'arribar per ells mateixos a la meta desitjada pel professor.

Qui és el mestre?

-És un ser especialment sensible, la seva sensibilitat no és semblant a la dels demés.

-És un ser comprensible . La seva comprensió va més enllà del què observa. És capaç d'involucrar-se en les causes i les conseqüències d'un fet i al mateix temps visualitzar les alternatives.

- Sap que aprendre significa anar i tornar, accelerar i desaccelerar, sap esperar i tenir control sobre sí mateix i sobre el que està aprenent. Això li permet entendre el què li està passant el que està aprenent i poder conduir-lo pel camí adequat.

L'amistat entre mestre i alumne possibilitarà una positiva empatia, hi ha d'haver flexibilitat, exigencia i esforç.

El verdader mestre és el que s'estima a ell mateix (ell/a està ple de sí mateix ) i per tant estima als demés. I llavors pot sentir les necessitats de l'altre i dóna el millor d'un mateix per ajudar al que està aprenent.

Experimentar amor, fa que estimi la seva professió, disfruti amb el que fa i estigui permanentment motivat i mira la vida, d'una manera especial.

Per finalitzar una última frase : " El objeto más noble que puede ocupar el hombre es ilustrar a sus semejantes"

Des de fa uns mesos que estem juntes, juntes, molt juntes.

Juntes vivint amb tendresa i amor moments bons i d'altres

de no tant, però sempre estem aquí.

Sabem que estem juntes, juntes sempre juntes, en el mateix paisatge,amb molt de coratge i amb una mateix llenguatge.

I en el dia d'avui,tu i jo esperant, esperant

sempre esperant

Jo esperant veure't, donar-te un petó,

viure plena, escoltar-te, acariciar la teva carona

esperant la meva primera filla, a tota tu.

I tu esperant crèixer, esperant veure'm, sentir-me,

fer-te dona i esperant ser la meva mare.

Saps...la vida t'ha portat com un caramel

sense esperar, i t'has convertit en la meva

il·lusió, en el meu somni, princesa.

I a partir d'ara, endavant, anirem endavant

sempre endavant

Agafades, res no ens farà por, comencem de nou i

dir-te que l'amor és una manament de dos

i jo vull quedar-me al teu costat.

No som diferents, només instants de temps

Júlia, com diu l'Ovidi Montllor...

Dona'm la mà que anirem

per la riba ben a la vora del mar,

bategant,

tindrem la mida de totes les coses,

només en dir-nos que ens

seguim estimant.

L'espera te la poden fer entretinguda, però sempre és espera

HIVERN

Guillermo López Lluch, miembro asociado del Link-age, grupo de investigadores europeos centrados en el estudio del envejecimiento, aseguró que los niños nacidos en invierno tiene más esperanza de vida porque "el frío es un factor ambiental que mejora la longevidad".