dilluns, 27 d’abril del 2009

JULIA

PALABRAS PARA JULIA
Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja con un aullido interminable, interminable...


Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal vez querrás no haber nacido, no haber nacido...

Pero tú siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso...

La vida es bella ya verás, como a pesar de los pesares, tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos...

Un hombre solo, una mujer, así tomados de uno en uno, son como polvo, no son nada, no son nada...

Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso...

Otros esperan que resistas, que les ayude tu alegría que les ayude tu canción entre tus canciones...

Nunca te entregues ni te apartes junto al camino nunca digas no puedo más y aquí me quedo, y aquí me quedo...

Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso...

La vida es bella ya verás como a pesar de los pesares tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos...

No sé decirte nada más pero tu debes comprender que yo aún estoy en el camino, en el camino...

Pero tú siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso...

José Agustín Goytisolo Versiones de Paco Ibáñez

divendres, 24 d’abril del 2009

Per tu, que ja em coneixes

Autor del poema: Joan Salvat Papasseit

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit,
i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

diumenge, 19 d’abril del 2009

SWEENEY TOOD


Durant 6 setmanes podeu gaudir de l'obra de teatre Sweeney Tood dirigida per Mario Gas.

Un musical que cal veure pel seu impressionant montatge, els grans actors que fan una feina durant 3hores i mitja impressionant, des del primer minuts fins l'últim.

La traducció de Sweeney Tood seria el barbero diábolico de la calle Fleet. Es tracta doncs, d'un barber interpretat per Joan Crosas, injustament empresonat i exiliat per un jutge sense pietat i quan retorna a la seva casa d'origen per recuperar la vida que havia deixat, la dona i la filla, es retrova a la Sra. Lovet, una pastissera amb uns gustos extranys.

Refa la vida al costat de la pastissera i comença la seva particular venjança, i mentrestant la Sra. Lovet prepara uns pastels de carne del més especial com a resultat de la venjança.

Diuen que està basada en fets reals, però no s'ha trobat cap prova per afirmar-ho.

És un musical de terror, però alhora un drama que t'enganxa i una comèdia negra. Per mi, entre linies hi ha una història d'amor que et va fent entendre tals barbaritats.

divendres, 17 d’abril del 2009

-Poco a poco. Yo soy de ese tipo de personas. De las que se esfuerzan.
- ¿Esas que van siguiendo su camino, solas, currando día a día? Como el herrero del bosque.
- Sí.
- Pues a mí me parece admirable ser capaz de hacer algo así.
- ¿De esforzarse?
- De ser capaz de esforzarse.
- ¿Aunque no ganes nada con ello?
Kôrogi sonríe sin contestar.

Harukami, 2004

dijous, 16 d’abril del 2009

Quin despiste!


Olvido Gara, más conocida como Alaska, nació el 13 de junio de 1963 en Ciudad de México. Elige el nombre de Alaska, tomado de una canción de Lou Reed.

dimecres, 15 d’abril del 2009

Ja sabeu que sempre he estat una mica peculiar per no dir " frikie" així que us proposo una endevinalla, perquè un porc pot tenir por veient un calendari de paret?


Si vols saber com viu un adolescent de 20 anys, la pel·lícula és Mentiras y Gordas.

Pots trobar sexe, drogues, discoteques i quan acabes de veure-la tens un moviment "maquinero" que et dura una estona llarga.

dilluns, 13 d’abril del 2009

Tinc una amiga que diu: Hi coses importants i n'hi ha que no...perquè són tant complicats els sentiments?
Recomano anar a veure Abrazos Rotos de l'Almodovar.

On el Lluis Homar fa un paper que t'enganxa al primer moment, tota la seva història d'amor i la Blanca Portillo, aquella patidora i seguidora de per vida. La que sobra, evidentment des d'un punt de vista molt personal, és la Penelope Cruz.

Avui una altra pel·lícula Mentiras y Gordas, aquí no hi ha nivell...per una tarda com la d'avui!
El color verd representa l'equilibri, amb aquesta primavera que estem tenint, tinc ganes de veure "el verd".

El primer moment

És el primer escrit del Blog i per tant, la primera prova.

Tot té un primer moment!