dissabte, 30 de gener de 2010

EX FUMADORES


Conversa d'aquest matí en un bar, les dues fumant ( sí jo també)

Jo : Què haig de fer perquè deixis de fumar?

Ella : Vull, però no puc

Jo : Sí vols pots

Ella : Doncs aplica-t'ho

Jo : Ens ho apliquem?

Ella : Sí

Jo: M'aplico que seré clara, amb idees molt definides i amb l'Ortega i Gasset molt endins : Jo i les meves circumstancies.

I ploraré, si ho necessito, en la meva intimitat.


Que facil ser optimista i que a sobre deixin de fumar

dilluns, 25 de gener de 2010


El meu primer dia...

Els convidats anaven arribant i anaven omplint tot l'espai de colors, perfums i formes.

Pràcticament tot era conegut fins el moment, els ordenadors, les taules, les cadires, els temes de conversa, els documents, els companys i jo tenia la sensació "dejà vu", allò ja ho havia viscut i no m'ha agradat reviure-ho.

El viscut, viscut està, no estic per tornar enrere.Que només em queden com a molt 70 anys de vida!

Però de sobte, la noia del meu costat m'ha dit :

-Com està la teva filla?

-Molt bé gràcies, li contesto

A partir d'aquell instant, he tornat a fer un pas en el temps i han començat entrar noves persones, nous aires i el director m'ha dit : Benvinguda i això és un nou espai amb una nova gent, aquesta és la teva feina amb un projecte totalment nou i el meu cor s'ha tornat estabilitzar uff torno a estar al 2010!

Demà amb moltes energies hi tornaré per continuar investigant i disfrutant


Gràcies pels missatges que he rebut aquest matí!

dissabte, 23 de gener de 2010


Una llamada me ha dicho que sigues mi blog y me quedo con una parte de la conversación:

No está hecha la miel para la boca del asno.

Gracias por lo de romantica, tu sí eres un poeta!

dimecres, 20 de gener de 2010


L'amor de veritat es demostra amb respecte, contacte i comprensió.

dilluns, 11 de gener de 2010

dissabte, 9 de gener de 2010



Fa mesos que no et sento. Tant sols de tant en tant arribava algun colom missatger amb alguna nota. Aquelles notes no deien res d'especial, però omplen d'esperança.

Es cert que l'amor romàntic sol existeix als contes, es deia.

...però es igual que em diguin que es massa comú i em maleeixin per parlar d'amor, si no han provat la nit als teus braços.

Avui no tinc excusa per no escriure't, per transportar-te al meu endins i al matí que ha de venir.
Avui voldria que m'abrasessis i així fer dels teus braços el teatre per existir.
Que el rellotge s'aturés en el nostre temps i que el teu cabell atrapés la llum del mati, alliberant-la de nou com una corona d'or i marfil, junt al vapor de la teva pell.

Tant se val que diguin que es massa comú i em maleeixin per parlar d'amor, si no han provat la nit al teus braços.

Avui no tinc excusa per no dir-te qui em fas ser i on em porta la imaginació.

Avui voldria que m'abrasessis i així fer del teu cos el llenç del quadre per existir.

Que el rellotge s'aturés al nostre temps i poder-te dir a cau d'orella que em maleeixen per parlar-te d'amor

dijous, 7 de gener de 2010

Respira fons, les coses no sempre surten com un vol, el camí no sempre te destí. La vida dona moltes voltes, tantes que arriba a marejar i et fa treure l’estomac per la boca.

Una altre vegada el fred a tocat os, em fa minvar i l’esquena es contractura de nou.
No hi ha descans possible, aquest petit planeta orbita massa ràpid i cauen noticies salines sobre ferides obertes, amb l’únic consol que la sal cura i adoba.
Qualsevol dia es bo per créixer i avui tocava una mica més, tot i que, de vegades, lo après sol endureix i no enriqueix.
El cor ja em sona com una llauna de fabada trobada desprès de dies de fam.
A la fi l’obridor haurà d’ésser més robust quan la llauna esdevingui d’acer. Segurament em miro massa el melic i he acabat amb el cap ficat dins, però tinc la sensació que és l’únic lloc on avui puc estar calent.