dimecres, 30 de juny de 2010

LA NOCHE / 1
No consigo dormir. Tengo una mujer atravesada entre los párpados. Si pudiera, le diría que se vaya; pero tengo una mujer atravesada en la garganta.

LA NOCHE / 2
Arránqueme, Señora, las ropas y las dudas. Desnúdeme, desdúdeme.

LA NOCHE / 3
Yo me duermo a la orilla de una mujer: yo me duermo a la orilla de un abismo.

LA NOCHE / 4
Me desprendo del abrazo, salgo a la calle.
En el cielo, ya clareando, se dibuja, finita, la luna.
La luna tiene dos noches de edad.
Yo, una.

El libro de los abrazos - " La noche" - Eduardo Galeano

dimarts, 29 de juny de 2010


El cuarzo rosa es conocido como la piedra del amor. Su chakra es el del corazón, ayudando a sanar todas las heridas tanto físicas como emocionales relacionadas con este órgano. Su energía es suave y aporta paz y tranquilidad.

Para la pareja: Para mejorar la relación de pareja o solucionar conflictos es recomendable colocar una pieza de cuarzo rosa en la mesilla de noche.

Para el perdón: Para calmar la ira y perdonar a quién nos ha dañado. Llevando un adorno (pulsera, colgante, etc.) de cuarzo rosa conseguiremos encontrar la calma y la paz interior.

Para el corazón y la presión arterial: En problemas cardiacos o con elevada presión arterial un colgante de cuarzo rosa que cuelgue a la altura del corazón nos ayudará a tratar estos problemas.

Son las claves del éxito, lo llevaré en el bolsillo y ya os explicaré en qué punto funciona y si funciona

dilluns, 28 de juny de 2010


Caminar, es el más antiguo de los ejercicios...

Fue un atardecer de junio caminando por la hierba donde me sorprendieron las hadas por vez primera. Donde lechuzas, árboles y abejas me silbaron al oído y la hierba, jugueteando entre mis dedos, me desnudaba el alma a besos, restañó mis heridas y me barrió el polvo. Créeme, créeme que nunca hubo tanta luz en las tinieblas de mi viejo rompecabezas. Créeme que nada enyesa tantas grietas como caminar por la hierba... Por eso vuelvo a menudo al paraje donde se endulza la brisa, para sentir a Venus cerca, donde se huele la vida donde la piel se me levanta y juego a la 'rayuela' con siete nubes, y la hierba pregunta por los amigos y por las golondrinas que se han ido mientras me hace cosquillas entre el corazón y los dedos.
Créeme, créeme que nunca hubo tanta luz en las tinieblas de mi viejo rompecabezas. Créeme que nada enyesa tantas grietas como caminar por la hierba.

Y recito en la hierba a Pablo Neruda "Tu risa" :

Quítame el pan, si quieres,

quítame el aire, pero

no me quites tu risa.


No me quites la rosa,

la lanza que desgranas,

el agua que de pronto

estalla en tu alegría,

la repentina ola

de plata que te nace.


Mi lucha es dura y vuelvo

con los ojos cansados

a veces de haber visto

la tierra que no cambia,

pero al entrar tu risa

sube al cielo buscándome

y abre para mí todas

las puertas de la vida.

Amor mío, en la hora

más oscura desgrana

tu risa, y si de pronto

ves que mi sangre mancha

las piedras de la calle,

ríe, por que tu risa

será para mis manos

como una espada fresca.


Junto al mar en otoño,

tu risa debe alzar

su cascada de espuma,

y en primavera, amor,

quiero tu risa como

la flor que yo esperaba,

la flor azul, la rosa

de mi patria sonora.


Ríete de la noche,

del día, de la luna,

ríete de las calles

torcidas de la isla,

ríete de este torpe

muchacho que te quiere,

pero cuando yo abro

los ojos y los cierro,

cuando mis pasos van,

cuando vuelven mis pasos,

niégame el pan, el aire,

la luz, la primavera,

pero tu risa nunca

por que me moriría.

divendres, 25 de juny de 2010

Un acudit de Maitena per començar bé el dia...us desitjo un bon dia a tots!

dilluns, 21 de juny de 2010


S'ha acabat la primavera i en principi les al·lergies i avui



BENVINGUT ESTIU!!



( el termòmetre avui marcava 13 graus de temperatura, poder hauria de dir Benvingut estiu?)

dissabte, 19 de juny de 2010


No tinc molta cosa a dir, i ja ho diuen si no tens res de bo a dir, millor no diguis res.

Ahir vaig anar a sopar amb les ex-companyes de feina, bona conversa, i amb uns cocktails a les mans, en el meu cas un meravellós Daikiri ( els cursos sempre fan servei).

Ella diu, definitivament ha agafat la baixa, i tornarà mínim d'aquí una parell de mesos....jo silenci..en el meu interior pensava, ja ha tardat en dir-ho...jo silenci...les noies especulaven, parlaven, conversaven sobre les possibilitats del perquè, del perquè no, analitzaven els voltants de la persona...

Remenaven la vida, com jo remenava el gel del meu Daikiri, jo silenci...elles provocaven, per saber la meva opinió...jo silenci, la meva opinió va quedar entre el meu Daikiri i jo.

Realment estaven preocupades, una en especial...és el que té la falta d'informació!

Es va acabar el Daikiri i vaig pensar que la conversa podria arribar a la seva fi, però continuaven i el meu silenci es va trencar per demanar un mojito..

Us confesso que no vaig obrir boca però estava en el septimo cielo i amb un colocon, que si m'hagués decidit a parlar, no s'hagués entès res del què volia dir.

Ara sí, després d'haver dormit, penso que ha perdut l'essència que la feia ser, que les cartes l'han portat per un camí equivocat. Jo no hi crec amb les cartes, però me les faria tornar a tirar.

Les dues persones que l'aconsellen, per mi no són persones de fiar. Cada una es fia d'aquí vol, però no té gaire ull!

Jo m'he equivocat en decisions i què? El nord es recupera de seguida. Pit i amunt i a utilitzar contactes i moure't. Estar amb els que realment t'estimen, estar activa i fer activitats que et facin sentir millor.

Però jo no puc dir res...faig silenci.

dijous, 17 de juny de 2010


Pels amants de l'alcohol, pels amants del no alcohol, pels fanàtics dels sucs naturals, pels fanàtics dels nèctar de fruites, pels admiradors dels gustos tropicals, pels admiradors dels gustos convencionals, per aquells que els hi agradi provar diferents gustos i deixar-se emportar per la creativitat us convido al curs que ahir vaig realitzar:

Creació de cocktails

dimarts, 15 de juny de 2010


...porque no vuelves y te arrimas un poco anda...

diumenge, 13 de juny de 2010


100 missatges en el blog

dissabte, 12 de juny de 2010


Calentant motors...aquesta setmana va d'examens, oposicions de tècnic, d'administratiu i "suma y sigue".

L'objectiu abans d'encetar el 2011 és tenir plaça pròpia, està clar que la seguretat laboral és la independència de qualsevol persona.

Valoració: És un bon començament per un bon final!

divendres, 11 de juny de 2010


BUSCO UNA FLOR

Busco l'oblit,
busco l'oblit
de tants moments plens de desig.


Busco un amor,
busco un amor
que em foradés per sempre el cor.

Busco un amic,
busco un amic
que comparteixi el meu neguit.

Busco el motiu,
busco el motiu
de tantes llars sense caliu.

Busco una gent,
busco una gent
que vulgui ser la meva gent.

Busco una flor,
busco una flor
que no es marceixi amb l'escalfor.

Tants desigs s'ofeguen
quan la son m'arriba al llit,
amb els peus a terra
seguiré demà el camí.

Busco una llum,
busco una llum
que em faci veure molt més lluny.

Busco una veu,
busco una veu
que sigui ferma a tot arreu.

Busco un infant,
busco un infant
per ser com ell sols un instant.

Busco el record,
busco el record
de tot allò que avui és mort.

Busco l'indret,
busco l'indret
a on per tots hi hagi el mateix dret.

Busco una flor,
busco una flor
que no es marceixi amb l'escalfor.

JOAN BAPTISTA HUMET

dijous, 10 de juny de 2010


Dependo de ti.

De tu mirada.

De tu sonrisa .

Dependo de tu vida.

Y sé que lo sabes.

No me gusta depender.

Pero contigo es diferente.

No me sueltes.

Nunca.

dimecres, 9 de juny de 2010


Avui és el meu aniversari.

Era un dijous de Corphus, un dia amb un sol radiant i a 2/4 de 3 del migdia va nèixer una nena petitona, petitona, rosseta i tranquil·leta a Barcelona.

Va ser un dels millors dies de la meva vida.

Moltes felicitats!

dimarts, 8 de juny de 2010


La diferencia entre el pasado, el presente y el futuro es sólo una ilusión persistente
Els dilluns és el dia que ens toca el curs de piscina, anem contentes, després d'una llarga migdiada ( ara ja tenim el petit aire acondicionat,que un anònim ens va suggerir), berenem i au amb la motxilla cap a la piscina.

allà ens trobem a la recepcionista, que és la senyora més desagradable d'aquest món, sempre està seria i parlant amb un to despectiu, sort que no trec a la Júlia i ella el que veu és el taulell...pel que ha de veure oi?

Les instal·lacions són antigues, però amb la nena ens organitzem, primer ella amb el seu banyadoret que està moníssim i després jo, que he perdut la figura...i apali cap a la piscina, começa a moure els braços i les cames quan veu el monitor l'Oriol. Un encant de persona.

I en un primer instant, la Júlia es converteix en ventosa, però seguidament es gira per detectar tots els àneguets de la piscina...mentre que els seus companys l'Adam, el Pau i l'Aina també estan jugant.

Fins l'hora de plegar, que fem el mateix circuit que l'hora d'entrada.

dilluns, 7 de juny de 2010


Tinc aquella sensació de dir ai, ai, ai Zapatero ho estàs fent bé?, n'estàs segur? els que et guien, et porten pel bon camí? perquè tens a la gent enfadada...per si algú no t'ho havia dit...que vols baixar els sous dels treballadors i no sona bé.

Confio en tu, perquè tampoc tinc altra, que mani el Rajoy i la seva "filla" no em donen cap tipus de seguretat i el meu altre partit que és "l'Antitaurino" ara no toca...

Ens esperarem un temps a veure si funcionen els teus càlculs matematics o realment et passarà com els polítics de Xina que et volaran el cap l'any vinent...

diumenge, 6 de juny de 2010

La teva consciència i la meva paciència no estan aliades

dissabte, 5 de juny de 2010


Deies en un missatge, te la faràs teva i t'ajudaré,l'ajuda encara l'espero, però no desespero i me l'he fet meva...de ben cert.

La nena està en el punt d'estar emmarada, porta uns dies que quan m'allunyo plora, quan estic al seu costat està més contenta de l'habitual...en fi suposo que deu ser un punt crític per arribar a una altre etapa.

divendres, 4 de juny de 2010

TIC-TAC

Rebo una trucada del centre de color vermell i fan una altra proposta de feina...fins l'octubre, com no?

Són menys hores, però molt i molt més ben pagat.

Us haig de confessar que a mi sempre m'ha costat prendre decisions, sóc conformista de mena, no és que me'n senti orgullosa, perquè aquest defecte m'ha fet perdre persones i coses importants per mi. Aquest punt ja l'estic treballant i ara en prenc molt més, que n'anomeno organització de vida.

Tenia una persona propera, que sempre em deia mig en broma, mig en serio ( suposo!) vas 20 segons darrera meu i sí era cert! i ara no sé el que haig de fer si quedar-me amb la de 4 mesos que faig actualment o agafar aquesta nova.

Què és el que faré millor?
Què és el que volen?
Què és el que m'interessa?
i sobretot...quina és la opció correcte?

No vull anar ni 20 segons retrassada, ni 20 minuts ni 20 hores ni 20 anys! és ARA!

LA ESPERANZA

Parece que un día Zeus enfurecido ordenó la creación de la mujer. Para tal obra ayudaron Hefesto que la moldeó en arcilla, Atenea que la puso guapa y otras que cuidaron de ponerle los complementos, collares, pulseras, corona, etc. finalmente, Hermes cuidó de ponerle en el pecho las mentiras, palabras seductoras y un carácter voluble... bueno así es un poco la historia, pero no es por semejante modelo que es famosa Pandora, lo es por su famosa ánfora que abrió dejando salir todas las desgracias humanas, pero estuvo a tiempo de cerrarla de nuevo dejando dentro la esperanza...

Con el transcurrir del tiempo en lugar de ánfora se habló de caja y, de ahí, la expresión tan utilizada de “abrir la caja de Pandora”, que es poco más o menos lo que está sucediendo con los escándalos destapados estos últimos meses en nuestro país.

Pandora dejó encerrada la esperanza, yo estoy ya a punto de perderla... en lo tocante al dinero…”no hi ha un pam de net”. ¿qué esperanza política tiene este país? ¿ ahora bajan un 5% o un 10% el sueldo de los funcionarios? ¿ El Millet ha devuelto el dinero?, ¿ Christino Ronaldo cobra lo mismo?,...y lo peor de todo es este desencanto que sufrimos más de uno. Con todo este desaguisado y confusión hasta puede que venga un iluminado, pongamos bajito con bigote corto y negro y quiera erigirse en salvador de todos. Apelo a la esperanza que guardó Pandora en su ánfora…

dijous, 3 de juny de 2010

CONSELL


Pares, mares, nois, noies, homes, dones necessito consell :
Intento, perquè només puc dir intento posar a fer la migdiada de la meva nena de 7 mesos i la poso a l'habitació, sua i sua, deixa els llençols xops, com si fossin acabats de treure de la rentadora. Ella va sense roba.

Voldria que la fes , la calor no la deixa dormir i faig el plantjemanent, si obro la finestra, haig d'obrir forçosament la persiana, amb la qual cosa entra la llum i la xiqueta no es pot adormir.
Obro la finestra de l'habitació del costat, a veure si passa aire i res de res! també podria posar l'aire acondicionat del menjador, però a la que arribi a l'habitació, puc trigar anys!

Al no ser la única mare que ha passat el seu primer estiu amb una nena, pregunto, como ho heu fet perquè dormin al migdia?

Em podeu donar respostes d'aquelles que se'm podrien haber acudit a mi...
De moment està jugant al menjador!
Quina il·lusió haber rebut aquesta carta de la guarderia:

QUITXALLA

Em complau poder-vos donar la benvinguda i convidar-vos a una primera trobada de famílies de Quitxalla.

L’objectiu d’aquesta reunió serà ajudar-vos a “imaginar” com és el dia a dia a l’escola i què hi farà el vostre fill o filla. També us parlarem de tot allò que comporta l’adaptació a la llar d’infants i de com la farem.

Una altra bona raó per trobar-nos serà que pugueu conèixer tot l’equip educatiu i concretar l’entrevista amb qui serà l’educadora del vostre fill o filla

La xerrada, està prevista pel proper dimarts 29 de juny a les 20.00 h. a la sala d’actes de la Cecot (c/ sant Pau, 6 de Terrassa) i anirà a càrrec d’Àngels Geis, pedagoga de l’escola.

Us agrairem que confirmeu la vostra assistència mitjançant el telèfon de l’escola o pel mail.

Gràcies per endavant per la vostra assistència.

dimecres, 2 de juny de 2010

Estic malaltona, ahir per la tarda em va començar a venir un mareig i un malestar, però de manera molt sobtada, la cosa anava a més i el cap m'estava apunt d'explotar.

Estava amb la Júlia, els meus pares al metge, el pare de la criatura il·localitzable i avui de viatge..vaig trucar a diferent gent i res sense sort, fins que al final vaig trobar una amiga, per sort!!!

Va venir el metge d'urgències i em va dir que era un atac de vertigen d'origen nerviòs i que algú s'havia de fer càrrec de la nena, sort que és tant bona i es va posar a dormir més d'horeta...

Pel dia d'avui l'haig d'acabar d'organitzar, ja ho sabia que la nena em necessita, però fins ahir que em vaig trobar tant malament i vaig demanar l'ajuda de la meva veïna en un moment determinat, vaig patir perquè no era capaç de res, i la Júlia tant indefensa, quan sigui més grandeta ens podrem ajudar, però ara em necessita tant.

Ara estic millor ( porto un "xute de pastilles" ) i bona cara, organització i endavant...

Buscaré guardaria per aquest mesos, crec que estiro massa dels voltants.

dimarts, 1 de juny de 2010

Bonita canción del Sabina :

Entre el Amor y el Odio

Me aposte que podia engañarte facilmente,
no fue facil pero un dia sucedio.
Y es que tu no estabas en mis planes
Pero tu fuiste como un angel,
que hasta la vida me salvo.

Entre el amor y el odio esta la linea del perdon,
cruzarla significa darle vida a esta pasion.
Y aunque el orgullo a veces pueda mas que la razon
y aunque el alma se encierre, para que entre el amor

Entre el amor y el odio me enamoro mas de ti,
como dos sentimientos distintos viven hoy dentro de mi.
Y es que tu no estabas en mis planes,
Pero tu fuiste como un angel,
que hasta la vida me salvo.

Por mas que lo pienso no comprendo,
como puedo odiarte al mismo tiempo,
que me muero por estar cerca de ti.