diumenge, 28 de març de 2010


John Lennon deia que la dona era l'esclava dels esclaus, un tema debatut dins el taller de lideratge i comunicació realitzat el dia 20 de març a la seu del PSC Terrassa a càrrec de Gemma Mumbrú, advocada i regidora del districte de Sant Andreu de l'Ajuntament de Barcelona.

És feina de tots i totes aconseguir la igualtat entre homes i dones amb la diferencia real, ens queda fer a les dones en especial, una revolució emocional.

Una revolució on deixem de tenir el sindrome de Maripili, no és necessari ni útil agradar a tothom, nosaltres no hem de demostrar més, recordar que tenim vida personal i així trencar amb els esterotips de vida familiar, tenir dret a escollir el tipus de vida desitjada, sense tenir un sentiment de culpa.

El lideratge femení i masculí pot coexistir.

He conegut dones on el lideratge era constant, són multifuncionals tenen el poder de fer diferents feines a la vegada, tenen empatia, essencialitat (resolen bé els problemes, no per la jerarquia que tenen sino per la forma de pensar), confiança i intuició.

Com deia Lennon " Pensa en això y fes alguna cosa"

dimarts, 16 de març de 2010


Ziga, zaga, ziga,zaga,ziga,zaga....
Amb aquest ritme vaig pujar ahir al matí a la Mola, 35 minuts d'ascens i 30 de descens

dimarts, 2 de març de 2010



Els dies que la Júlia està a Barcelona, aprofito per anar a dinar sola, a un frankfurt que fan les hamburgueses amb ceba com enlloc...

Estic de conya amb la meva coca-cola, els entrepans, només canviaria els cambrers que són de vista poc agradables.

Al tema, ahir tenia al costat un noi, us explico la situació, per després fer-vos la pregunta...noi, d'uns 25 anys, sabates verdes Nike, pantalons no sé quina marca, samarreta Diesel, la cartera la tenia al meu costat i és d'una marca carissima, que ara no recordo el nom. El conjunt total, tenia el seu preu.

Treu de la butxaca un munt de monedes i diu al cambrer : una botifarra poc feta amb formatge i bolets...mira el preu, conta les monedes i li diu una altra, si us plau.
Jo encara anava assavorint el meu entrepà d'hamburguesa, que s'ho havia menjat tot...i li diu em cobres?, i el cambrer li torna 1€ i el noi pregunta quan val una coca-cola i diu 1,50€, diu doncs res, res...

Marxa cap al WC i surt amb el voltant de la boca mullat, ha begut aigua del WC i penso i reflexiono, un noi que va carregat de marques, no té diners ni per comprar una beguda i ha d'anar a beure aigua del WC?
La vida és així, hi ha moltes coses que no entenc ni entendré. Teniu explicacions?