dilluns, 28 de setembre de 2009


Des de fa uns mesos que estem juntes, juntes, molt juntes.
Juntes vivint amb tendresa i amor moments bons i d'altres
de no tant, però sempre estem aquí.
Sabem que estem juntes, juntes sempre juntes, en el mateix paisatge,amb molt de coratge i amb una mateix llenguatge.

I en el dia d'avui,tu i jo esperant, esperant
sempre esperant
Jo esperant veure't, donar-te un petó,
viure plena, escoltar-te, acariciar la teva carona
esperant la meva primera filla, a tota tu.
I tu esperant crèixer, esperant veure'm, sentir-me,
fer-te dona i esperant ser la meva mare.

Saps...la vida t'ha portat com un caramel
sense esperar, i t'has convertit en la meva
il·lusió, en el meu somni, princesa.
I a partir d'ara, endavant, anirem endavant
sempre endavant
Agafades, res no ens farà por, comencem de nou i
dir-te que l'amor és una manament de dos
i jo vull quedar-me al teu costat.
No som diferents, només instants de temps

Júlia, com diu l'Ovidi Montllor...
Dona'm la mà que anirem
per la riba ben a la vora del mar,
bategant,
tindrem la mida de totes les coses,
només en dir-nos que ens
seguim estimant.

dimecres, 23 de setembre de 2009


L'espera te la poden fer entretinguda, però sempre és espera

dilluns, 21 de setembre de 2009

HIVERN

Guillermo López Lluch, miembro asociado del Link-age, grupo de investigadores europeos centrados en el estudio del envejecimiento, aseguró que los niños nacidos en invierno tiene más esperanza de vida porque "el frío es un factor ambiental que mejora la longevidad".

TRENCAR AIGUES

És una expressió molt mal construida per que al marge de Moisés ningú ha estat capaç mai de trencar cap aigua

dissabte, 19 de setembre de 2009

CURS DE CUINA DE LA MIREIA CARBO


Poder explicar receptes de cuina tot fent riure a la gent, fent-nos veure el senzill que és cuinar una cosa bonissima, és el dó que té la Mireia Carbó.


Les receptes del dimecres van ser : Patates amb bacallà, croquetes de pernil i tatin de peres.


Dues frases importants : Si saps fer croquetes et transformes automàticament amb el rei de la família i el forn fred només serveix per guardar-hi paelles!

dissabte, 12 de setembre de 2009

UNA SORPRESA ÉS ANAR AL ZOO


Un dia al Zoo...potser la primavera és la millor època per anar al zoo de Barcelona, però aquesta vegada l'he trobat net i bastant ben cuidat, potser li falta una mica de toc de color.


La calor era ben suportable!

16 € ( entrada zoo + dofins ) pot semblar una entrada cara, però un cop a dins veus que val la pena i si fa temps que no hi aneu, us recomano que us hi acosteu!

MUSEU DE LA CIÈNCIA


El que m'ha agradat més ha estat, el bosc inundat, diriem que em trobava dins un bosc amazonic dins de Barcelona.
És un trosset de selva humida amb animalons ( serps, ocells, peixos...) i la capivara, el rosegador més gran del món!

dilluns, 7 de setembre de 2009

SIMPLEMENT TINC POR

diumenge, 6 de setembre de 2009

Mapa de los sonidos de Tokyo - Isabel Coixet


Cuando la vida te parezca ficticia, piensa en ella...

Tu eres lo único que falta en tu vida

¿Es posible vivir sin apegos? Por supuesto, pero es una hazaña que requiere comprender que lo que necesitamos para ser felices está dentro de nosotros, y no fuera " Ser felices" quiere decir que " estamos a gusto, cómodos y en paz con nosotros mismos. Cuando sentimos que no nos falta nada".
La trampa está en creer que algo vinculado con el futuro nos dará lo que no nos estamos dando aquí y ahora.
.......
Según un proverbio oriental, " cuando un arquero dispara una flecha por puro placer, mantiene toda su habilidad. Cuando dispara esperando ganar una hebilla de bronce, ya se pone algo nervioso. Pero cuando dispara para ganar la medalla de oro, se vuelve loco pensando en el premio y pierde la habilidad, pues no ve un blanco, sino dos"

divendres, 4 de setembre de 2009

INDEPENDIENTE SIEMPRE, AISLADO NUNCA ( Emilio Visconti )
LA VIDA SON LOS AÑOS QUE NOS REGALAN AL NACER. LA FELICIDAD ES EL PREMIO POR HABER SABIDO UTILIZARLOS BIEN.

Bon cap de setmana!

El que necessito no només és amor, sino el perfecte de l'imperfecte




Diuen que en tot viatge, un ha de fer parades per descansar i reflexiono : nosaltres al llarg de la vida hem fet parades per descansar? per parlar? per veure les coses més clares?


Jo aquest any he fet algunes parades, m'he cuidat per dins i per fora, he parlat molt amb mi mateixa ( de fet, normalment ja parlo molt, però el temps lliure és el què et porta!), m'he dit aquelles veritats que no vols sentir mai i he arribat a la conclusió que el millor és fer present, que total el futur només és una ilusió optica!