dijous, 3 de desembre de 2009



Avui he agafat a la Júlia i me l'he posat entre els meus braços i li he explicat el seus primers dos contes..el de la Marieta i en Tabalet.

La Marieta que vola amunt i avall, dins i fora, i pels voltants, va a fer una volta i vola d'aquí cap allà i torna a començar, tots els petits l'estimen, feliços els petits i la mama marieta l'abraça

En Tabalet un conillet de pèl blanc...

M'he emportat a la Júlia dins el conte i somreia amb en Tabalet i mobia els ulls amb la marieta.

A tu per l'art d'explicar contes, gràcies

dilluns, 30 de novembre de 2009

I la tardor?


Avui he vist per la televisió ques'han produit les primeres nevades...i dic : hem passat de l'estiu a l'hivern i a on està la tardor? ( climatologicament parlant!)

Amb les estacions també hi ha crisis?

dimarts, 24 de novembre de 2009


Tócame, por favor

Si soy tu bebé, Tócame.

Necesito tanto que me toques.

No te limites a lavarme, cambiarme los pañales y alimentarme, Acúname cerca de tu cuerpo, besa mi carita y acaricia mi cuerpo.

Tu caricia relajante y suave expresa seguridad y amor.

Si soy tu niño, Tócame.

Aunque yo me resista y te aleje, Persiste, encuentra la manera de satisfacer mis necesidades.

El abrazo que me das por las noches endulza mis sueños.

Las formas en que me tocas durante el día me dicen cómo sientes.

Si soy tu adolescente, Tócame.

No creas que, porque sea casi adulto, no necesito saber que aún me cuidas.

Necesito tus brazos cariñosos y tu voz llena de ternura.

Cuando el camino se vuelve duro, el niño que hay en mí te necesita.

Si soy tu amigo, Tócame.

No hay nada que me comunique mejor tu cariño que un abrazo tierno.

Una caricia curativa cuando estoy deprimido, me asegura que me quieres, y me informa que no estoy solo.

Y tu contacto pudiera ser el único que logre.

Si soy tu compañero sexual, Tócame.

Podrías crees que basta la pasión, pero sólo tus brazos rechazan mis temores.

Necesito tu toque de ternura que me da fe, y me recuerda que soy amado porque soy como soy.

Si soy tu hijo adulto, Tócame.

Aunque tenga propia familia para tocar, aún necesito que me abracen mamá y papá cuando me siento triste.

Como padre yo mismo, mi visión ha cambiado y los valoro aún más.

Si soy tu padre anciano, Tócame.

Como me acariciaban cuando yo era pequeño.

Coge mi mano, siéntate cerca de mí, dame tu fuerza, y calienta mi cuerpo cansado con tu proximidad.

Mi piel está arrugada, pero goza cuando es acariciada.


No tengas temor.

Sólo tócame.

divendres, 13 de novembre de 2009


No ho havia pensat mai...suposo perquè sempre caminava de manera accelarada i sense gaudir d'allò que se'n diu passeig.


Ara puc dir que passejo, que danso per la ciutat amb tranquil·litat i no ho havia pensat mai, les fonts públiques estan fetes pels nens i joves amb una esquena saludable.


Un discapacitat ni de conya hi arriba , una persona gran menys, perquè com aconsegueixi abaixar-se, segur i de ben segur que no s'incorpora i els que tenen mals d'esquena també entren en aquest grup.


Així que aigua embotellada per tothom, i poder és el millor perquè l'aigua de la font, bona bona, no és.


dimarts, 10 de novembre de 2009

Com tot a la vida, és pillar-li el "truco"

divendres, 6 de novembre de 2009

Apunta-m'ho que t'ho passarà a pagar el Millet

dijous, 5 de novembre de 2009

Avui la meva vida fa un mes

dissabte, 31 d’octubre de 2009

KUKUXUMUSU




Kukuxumusu nació en Pamplona, en San Fermín de 1989, un grupo de amigos se puso a vender camisetas con dibujos del encierro para ganarse algo de dinero. La idea fue todo un éxito y poco a poco se convirtió en un proyecto que derivó en una empresa dedicada a dibujar y adaptar esos dibujos a objetos varios como camisetas, llaveros, paraguas, tazas, postales,…). Los dibujos de Kukuxumusu son originales y fácilmente identificables.

dimecres, 28 d’octubre de 2009


NO ETS CORRESPOSTA
Com deia la meva àvia, ells s'ho perden! i jo li afegia i algú altre ho guanyarà..això mateix!

dilluns, 19 d’octubre de 2009




Paraules per la Júlia

És d'hora perquè entenguis que quan et miro em veig, que la meva veu que durant 9 mesos et va cantar és la meva

És d'hora per entendre que la vida és tant bonica com tu la vulguis veure i que si plores et cantaré i si pateixes et parlaré i si, sempre estaré

Quan plores t'agafo en braços i t'acarono, jo també ploro i és perquè t'estimo molt

És d'hora per entendre que el món és injust i cruel

T'estimo tant...

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Aquest enllaç val la pena

http://mvg.espacioblog.com/post/2008/08/29/humor-maternidad-y-lactancia-segun-maitena

dissabte, 3 d’octubre de 2009

CURIOSITATS DEL VIBRADOR

SABIEU QUE :
El médico británico Joseph Mortimer Granville es considerado el padre del vibrador por haber inventado el primer vibrador de baterías en la década de 1880. La meta era usarlo en el consultorio médico como una herramienta terapéutica para combatir lo que en la época victoriana se conocía como histeria femenina. Previamente, el tratamiento era que los médicos acariciaran manualmente a la paciente hasta que alcanzaran el orgasmo, que en el contexto de la época se le denominaba "paroxismo histérico" al considerar el deseo sexual femenino reprimido como una enfermedad.

divendres, 2 d’octubre de 2009

QUE PARLI QUI EN SÀPIGA


Ser mestre és un facultat excepcional, que es desenvolupa en alguns sers humans. A tots els anomenats mestres no tenen aquesta facultat.


Però quan te'n trobes un.... per mi :
Es mestra quan s'orienta, quan es dirigeix, quan es compren a l'altre i s'ajuda a que aquest entri pel camí que es. Aquest camí que el mestre ja ha caminat.

Considero que no és mestre aquell que transmet coneixements, el que ho és, és el que possibilita que l'altre els construeixi. No és mestre, aquell que queda content que el seu alumne sàpiga la lliço de memòria, sino...

És mestre aquell que aconsegueix que el seu alumne comprengui les seves orientacions, les faci seves i les modifiqui segons els seus pensaments i els seus sentiments, en aquest moment "els alumnes" seran capaços d'arribar per ells mateixos a la meta desitjada pel professor.

Qui és el mestre?

-És un ser especialment sensible, la seva sensibilitat no és semblant a la dels demés.

-És un ser comprensible . La seva comprensió va més enllà del què observa. És capaç d'involucrar-se en les causes i les conseqüències d'un fet i al mateix temps visualitzar les alternatives.

- Sap que aprendre significa anar i tornar, accelerar i desaccelerar, sap esperar i tenir control sobre sí mateix i sobre el que està aprenent. Això li permet entendre el què li està passant el que està aprenent i poder conduir-lo pel camí adequat.

L'amistat entre mestre i alumne possibilitarà una positiva empatia, hi ha d'haver flexibilitat, exigencia i esforç.

El verdader mestre és el que s'estima a ell mateix (ell/a està ple de sí mateix ) i per tant estima als demés. I llavors pot sentir les necessitats de l'altre i dóna el millor d'un mateix per ajudar al que està aprenent.

Experimentar amor, fa que estimi la seva professió, disfruti amb el que fa i estigui permanentment motivat i mira la vida, d'una manera especial.

Per finalitzar una última frase : " El objeto más noble que puede ocupar el hombre es ilustrar a sus semejantes"

dilluns, 28 de setembre de 2009


Des de fa uns mesos que estem juntes, juntes, molt juntes.
Juntes vivint amb tendresa i amor moments bons i d'altres
de no tant, però sempre estem aquí.
Sabem que estem juntes, juntes sempre juntes, en el mateix paisatge,amb molt de coratge i amb una mateix llenguatge.

I en el dia d'avui,tu i jo esperant, esperant
sempre esperant
Jo esperant veure't, donar-te un petó,
viure plena, escoltar-te, acariciar la teva carona
esperant la meva primera filla, a tota tu.
I tu esperant crèixer, esperant veure'm, sentir-me,
fer-te dona i esperant ser la meva mare.

Saps...la vida t'ha portat com un caramel
sense esperar, i t'has convertit en la meva
il·lusió, en el meu somni, princesa.
I a partir d'ara, endavant, anirem endavant
sempre endavant
Agafades, res no ens farà por, comencem de nou i
dir-te que l'amor és una manament de dos
i jo vull quedar-me al teu costat.
No som diferents, només instants de temps

Júlia, com diu l'Ovidi Montllor...
Dona'm la mà que anirem
per la riba ben a la vora del mar,
bategant,
tindrem la mida de totes les coses,
només en dir-nos que ens
seguim estimant.

dimecres, 23 de setembre de 2009


L'espera te la poden fer entretinguda, però sempre és espera

dilluns, 21 de setembre de 2009

HIVERN

Guillermo López Lluch, miembro asociado del Link-age, grupo de investigadores europeos centrados en el estudio del envejecimiento, aseguró que los niños nacidos en invierno tiene más esperanza de vida porque "el frío es un factor ambiental que mejora la longevidad".

TRENCAR AIGUES

És una expressió molt mal construida per que al marge de Moisés ningú ha estat capaç mai de trencar cap aigua

dissabte, 19 de setembre de 2009

CURS DE CUINA DE LA MIREIA CARBO


Poder explicar receptes de cuina tot fent riure a la gent, fent-nos veure el senzill que és cuinar una cosa bonissima, és el dó que té la Mireia Carbó.


Les receptes del dimecres van ser : Patates amb bacallà, croquetes de pernil i tatin de peres.


Dues frases importants : Si saps fer croquetes et transformes automàticament amb el rei de la família i el forn fred només serveix per guardar-hi paelles!

dissabte, 12 de setembre de 2009

UNA SORPRESA ÉS ANAR AL ZOO


Un dia al Zoo...potser la primavera és la millor època per anar al zoo de Barcelona, però aquesta vegada l'he trobat net i bastant ben cuidat, potser li falta una mica de toc de color.


La calor era ben suportable!

16 € ( entrada zoo + dofins ) pot semblar una entrada cara, però un cop a dins veus que val la pena i si fa temps que no hi aneu, us recomano que us hi acosteu!

MUSEU DE LA CIÈNCIA


El que m'ha agradat més ha estat, el bosc inundat, diriem que em trobava dins un bosc amazonic dins de Barcelona.
És un trosset de selva humida amb animalons ( serps, ocells, peixos...) i la capivara, el rosegador més gran del món!

dilluns, 7 de setembre de 2009

SIMPLEMENT TINC POR

diumenge, 6 de setembre de 2009

Mapa de los sonidos de Tokyo - Isabel Coixet


Cuando la vida te parezca ficticia, piensa en ella...

Tu eres lo único que falta en tu vida

¿Es posible vivir sin apegos? Por supuesto, pero es una hazaña que requiere comprender que lo que necesitamos para ser felices está dentro de nosotros, y no fuera " Ser felices" quiere decir que " estamos a gusto, cómodos y en paz con nosotros mismos. Cuando sentimos que no nos falta nada".
La trampa está en creer que algo vinculado con el futuro nos dará lo que no nos estamos dando aquí y ahora.
.......
Según un proverbio oriental, " cuando un arquero dispara una flecha por puro placer, mantiene toda su habilidad. Cuando dispara esperando ganar una hebilla de bronce, ya se pone algo nervioso. Pero cuando dispara para ganar la medalla de oro, se vuelve loco pensando en el premio y pierde la habilidad, pues no ve un blanco, sino dos"

divendres, 4 de setembre de 2009

INDEPENDIENTE SIEMPRE, AISLADO NUNCA ( Emilio Visconti )
LA VIDA SON LOS AÑOS QUE NOS REGALAN AL NACER. LA FELICIDAD ES EL PREMIO POR HABER SABIDO UTILIZARLOS BIEN.

Bon cap de setmana!

El que necessito no només és amor, sino el perfecte de l'imperfecte




Diuen que en tot viatge, un ha de fer parades per descansar i reflexiono : nosaltres al llarg de la vida hem fet parades per descansar? per parlar? per veure les coses més clares?


Jo aquest any he fet algunes parades, m'he cuidat per dins i per fora, he parlat molt amb mi mateixa ( de fet, normalment ja parlo molt, però el temps lliure és el què et porta!), m'he dit aquelles veritats que no vols sentir mai i he arribat a la conclusió que el millor és fer present, que total el futur només és una ilusió optica!

divendres, 28 d’agost de 2009

Bé què us puc explicar?
Vacances....familia, amics, hobbies, moments. Uns dies per a experimentar com es viu quan el temps el gobernes tu ( amb els teus) . Moments per llegir Millenium 1, per a pensar el què t'espera a partir d'ara ( en quin lio t'has fotut!), per a observar ( i badar! mentre li foten el "bolso"!), per a donar-se gust al cos i a les neurones ( cada festa major al poble!), per a descobrir, trobar i trobar-nos. Per a esperar amb paciència, observar amb filosofia i gaudir amb els nebots.
Vacances, una finestra al paradís temporal. Un parèntesis de la realitat!
Ara s'han acabat per molts i us voldria dir que ja ho diuen....el millor sempre està per venir!



dilluns, 20 de juliol de 2009

Això sí!

La verdadera amistad llega cuando el silencio entre dos parece ameno

diumenge, 19 de juliol de 2009

Nous Canvis

Tot a la vida canvia, i per fi he encaixat que res és etern en aquesta vida.
Ja fa uns mesos la meva vida va canviar, ara canvia el món laboral, deixo de treballar per dedicar-me a una part molt important de la meva vida.
Les nostres vides les podem dividir amb formatgets, com si juguessim al Trivial, un és la salut de color verd ( esperança que sempre està bé), l'altre l'amor ( rosa, que l'amor si posa!), el treball ( vermell, perquè sempre et porta tensions i força), la familia ( marrón, perquè es posen en cada " marrón"...), amics ( blau, sempre et fan tocar el cel, et donen tranquil·litat i pots compartir grans moments!), sortides ( el groc!) i el taronja el deixo per varis!, trobes molts elements a la vida pendents de classificar!!!
Doncs a mi, estic en canvi de formatget, he guanyat el marrón i tinc aquella sensació ( a veure si la compartiu! ) que un cop has guanyat el més complicat, per exemple en el meu cas, ciència, el de literatura ja vas més confiat jajajja...
I el vermell ja el tornaré aconseguir! s'ha de mantenir una bona mitjana de formatgets per arribar a la final!!! i que no t'hagin eliminat abans! és qüestió d'encertar preguntes!
Tot canvia, nosaltres canviem, a vegades som els motors del canvi, a vegades els patim, som passius i actius o millor dit una mica de tot!, en qualsevol cas el canvi és simbol de regenaració, de nou aire, de nou sol i qualsevol moviment és bo...vol dir que estàs viu!

dimecres, 8 de juliol de 2009

Què heu après?

He après que ningú no és perfecte... fins que t'enamores. He après que lavida es dura... però jo ho sóc més! He après que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre. He après que quan sembres rancúnia i amargura... la felicitat se'n va a un altre lloc. He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules... perquè demà potser me les hauré d'empassar. He après que un somriure és un mètode econòmic... per millorar el teu aspecte. He après que no puc escollir com em sento... però sempre hi puc fer alguna cosa..

He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta... et té enganxat a la vida. He après que tots volen viure al cim de la muntanya... però tota la felicitat esdevé mentre hi puges. He après que calgaudir del viatge... i no pensar només en lameta. He après que és millor donar consells només en dues circumstàncies... quan són demanats iquan en depèn la vida. He après que commenys temps malgasto... més coses faig.

dijous, 2 de juliol de 2009

RESUMIENDO

Resumiendo,
que tengo un cajón de la firma Pandora,
treinta y siete chansons,
c’est a dire, una y media por hora,
sin contar los sonetos, las coplas, los epistolarios,
los tinteros borrachos de tinta que ordeno a diario.
Nos tocaba crecer y crecimos,
vaya si crecimos,
cada vez con más dudas,
más viejos, más sabios, más primos,
pero todo se acaba,
ya es hora de decirte ciao,
me ha citado la luna en Corrientes esquina Callao.

Resumiendo,
sabes dónde estoy,
resumiendo,
si me llamas voy,
resumiendo,
no me hagas hablar.

Resumiendo,
esto no es un arreglo floral por tu santo,
solo sombras que en noches de insomnio me alfombran el canto,
sobre nuestras cabezas silbaban calumnias, payolas,
mano a mano las fuimos driblando a puertita gayola.

Hace siglos que quiero enviarte palomas de humo,
antes de que carcoma el invierno la culpa que asumo,
ten a bien recibir de mi parte un ABRAZO DE AMIGO,
cuando estalle la guerra estaré en la trinchera contigo.

Resumiendo,
sin voto y sin voz,
resumiendo,
que se pasa el arroz,
resumiendo,
dos bises y amén.

Resumiendo que tengo un cajón de la firma Pandora…

Resumiendo,
que te tengo ley,
resumiendo,
y nos dieron las seis,
resumiendo,
sin exagerar.

Una noche te vimos con Tola bajar la escalera,
yo rompía una copa y Javier destrozaba la hoguera.

Resumiendo,
Que me grita el escenario ven,
resumiendo,
pido un empujón,
no te das cuen,
resumiendo,
nos veremos cuando se ponga el sol…

Resumiendo - Joaquín Sabina

divendres, 26 de juny de 2009

Michael Jackson

Mort Michael Jackson, un altra dels mites que trobarem a faltar, una màquina de fer bona música i una màquina de no saber portar la seva vida amb la discreció típicament americana...

Ara que esperavem la seva nova gira, gira la seva vida personal i decideix marxar, sempre ha tingut dues vides ben distants, la personal i la professional i molts diuen que van lligades.

diumenge, 21 de juny de 2009

Perquè l'amor pot amb tot? creieu que ho justifica tot? diuen que l'amor mou fronteres, però a costa de què? i de qui?

divendres, 12 de juny de 2009

Cada dia et recorden que estem en crisis, que els diners poc es veuen, que aquesta o aquella empresa ha tancat, que el teu amic/ga s'ha quedat sense feina, cues i cues per tramitar l'atur, tu veus que en el teu compte bancari cada vegada hi ha menys ingressos i més despeses i et preguntes què passa?
Ja us ho diré jo, els diners els té el Florentino Pérez, president de l'equip de la capital i en breu estaran dividits entre el Kaká i el Cristiano Ronaldo!!

dissabte, 6 de juny de 2009

Els somnis són sentiments no exterioritzats

dimarts, 26 de maig de 2009

Generositat, honestedat, bondat, respecte, gratitud, paciència, responsabilitat, humilitat... Si un no és humil no és capaç d'aprendre dels altres; el respecte és imprescindible per conviure de forma harmoniosa, agradable i feliç. La paciència és necessària per acceptar les coses com són. No parlo de resignació, sinó de la capacitat d'acceptar que unes coses són possibles i altres demanen paciència. Avui vivim en la cultura del "ho vull: ¡ja!".

Frase feta

Lo peor de la ignorancia..es que.. a medida que se prolonga, adquiere confianza.

dimarts, 19 de maig de 2009



Al costat del mar, cada dia observen les costes d'Espanya, i de nit, les llums que dibuixen el perfil del paisatge.

Dia rera dia somien amb aqueta terra que els sembla tan propera.

Estan decidits a partir, a emigrar en busca d'un futur millor, que el que els ha tocat viure.

dilluns, 18 de maig de 2009

Mor Mario Benedetti

Te espero cuando la noche se haga día,
suspiros de esperanzas ya perdidas.
No creo que vengas, lo sé,
sé que no vendrás.
Sé que la distancia te hiere,
sé que las noches son más frías,
Sé que ya no estás.
Creo saber todo de ti.
Sé que el día de pronto se te hace noche:
sé que sueñas con mi amor, pero no lo dices,
sé que soy un idiota al esperarte,
Pues sé que no vendrás.
Te espero cuando miremos al cielo de noche:tu allá, yo aquí,
añorando aquellos días
en los que un beso marcó la despedida,
Quizás por el resto de nuestras vidas.
Es triste hablar así.
Cuando el día se me hace de noche,
Y la Luna oculta ese sol tan radiante.
Me siento sólo, lo sé,
nunca supe de nada tanto en mi vida,
solo sé que me encuentro muy sólo,
y que no estoy allí.
Mis disculpas por sentir así,
nunca mi intención ha sido ofenderte.
Nunca soñé con quererte,ni con sentirme así.
Mi aire se acaba como agua en el desierto.
Mi vida se acorta pues no te llevo dentro.
Mi esperanza de vivir eres tu,y no estoy allí.
¿Por qué no estoy allí?, te preguntarás,
¿Por qué no he tomado ese bus que me llevaría a ti?
Porque el mundo que llevo aquí no me permite estar allí.
Porque todas las noches me torturo pensando en ti.
¿Por qué no solo me olvido de ti?¿Por qué no vivo solo así?¿Por qué no solo....

dimecres, 13 de maig de 2009

LA CONVIVENCIA

Sembla que sigui d'allò més senzill, però en realitat conviure és molt, molt complicat.

La convivència vol unes grans dosis de respecte i de tolerància, vol el convenciment de que ningú té tota la raó i de que tothom té alguna part de raó, vol el desig de conviure i no imposar, vol la voluntat d'entendre's i la de reconèixer el dret a la diferència.

dilluns, 11 de maig de 2009

La Mama Maduixa

Hi ha quelcom de suau, misteriós i tendre en la Mama Maduixa,a l'ombra de color rosa de les seves galtes quan està cansada o avergonyida per alguna cosa o l'han enganxat in fraganti amb una paraula lletja a la boca o va sortir i es va deixar la porta de la nevera oberta, les claus a casa i la bossa de mà oberta enmig del carrer...

La Mama Maduixa ha après a fer batuts de llet i fruites, a rentar la roba dels nadons amb pètals de rosa, a passejar amb el cotxet amb una mà i la bossa de la compra a l'altra. Ha aprés tant que cada dia s'assembla més a una deliciosa maduixa: un fruit petit que amaga tot el sabor del món.

divendres, 1 de maig de 2009

PEPE RUBIANES




Pepe ens ha deixat. Deixa rere seu un llegat artístic impressionant i una legió d’incondicionals del seu saber fer. Va ser un dels mestres en entendre que el humor és un dels camins més exitossos per aconseguir canviar mentalitats i maneres d’entendre la vida.

Però ara el podem recordar a través de l'homenatge que li fan els seus amics el proper 8 de juny al Palau Sant Jordi

dilluns, 27 d’abril de 2009

JULIA

PALABRAS PARA JULIA
Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja con un aullido interminable, interminable...


Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal vez querrás no haber nacido, no haber nacido...

Pero tú siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso...

La vida es bella ya verás, como a pesar de los pesares, tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos...

Un hombre solo, una mujer, así tomados de uno en uno, son como polvo, no son nada, no son nada...

Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso...

Otros esperan que resistas, que les ayude tu alegría que les ayude tu canción entre tus canciones...

Nunca te entregues ni te apartes junto al camino nunca digas no puedo más y aquí me quedo, y aquí me quedo...

Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso...

La vida es bella ya verás como a pesar de los pesares tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos...

No sé decirte nada más pero tu debes comprender que yo aún estoy en el camino, en el camino...

Pero tú siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso...

José Agustín Goytisolo Versiones de Paco Ibáñez

divendres, 24 d’abril de 2009

Per tu, que ja em coneixes

Autor del poema: Joan Salvat Papasseit

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit,
i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

diumenge, 19 d’abril de 2009

SWEENEY TOOD


Durant 6 setmanes podeu gaudir de l'obra de teatre Sweeney Tood dirigida per Mario Gas.

Un musical que cal veure pel seu impressionant montatge, els grans actors que fan una feina durant 3hores i mitja impressionant, des del primer minuts fins l'últim.

La traducció de Sweeney Tood seria el barbero diábolico de la calle Fleet. Es tracta doncs, d'un barber interpretat per Joan Crosas, injustament empresonat i exiliat per un jutge sense pietat i quan retorna a la seva casa d'origen per recuperar la vida que havia deixat, la dona i la filla, es retrova a la Sra. Lovet, una pastissera amb uns gustos extranys.

Refa la vida al costat de la pastissera i comença la seva particular venjança, i mentrestant la Sra. Lovet prepara uns pastels de carne del més especial com a resultat de la venjança.

Diuen que està basada en fets reals, però no s'ha trobat cap prova per afirmar-ho.

És un musical de terror, però alhora un drama que t'enganxa i una comèdia negra. Per mi, entre linies hi ha una història d'amor que et va fent entendre tals barbaritats.

divendres, 17 d’abril de 2009

-Poco a poco. Yo soy de ese tipo de personas. De las que se esfuerzan.
- ¿Esas que van siguiendo su camino, solas, currando día a día? Como el herrero del bosque.
- Sí.
- Pues a mí me parece admirable ser capaz de hacer algo así.
- ¿De esforzarse?
- De ser capaz de esforzarse.
- ¿Aunque no ganes nada con ello?
Kôrogi sonríe sin contestar.

Harukami, 2004

dijous, 16 d’abril de 2009

Quin despiste!


Olvido Gara, más conocida como Alaska, nació el 13 de junio de 1963 en Ciudad de México. Elige el nombre de Alaska, tomado de una canción de Lou Reed.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Ja sabeu que sempre he estat una mica peculiar per no dir " frikie" així que us proposo una endevinalla, perquè un porc pot tenir por veient un calendari de paret?


Si vols saber com viu un adolescent de 20 anys, la pel·lícula és Mentiras y Gordas.

Pots trobar sexe, drogues, discoteques i quan acabes de veure-la tens un moviment "maquinero" que et dura una estona llarga.

dilluns, 13 d’abril de 2009

Tinc una amiga que diu: Hi coses importants i n'hi ha que no...perquè són tant complicats els sentiments?
Recomano anar a veure Abrazos Rotos de l'Almodovar.

On el Lluis Homar fa un paper que t'enganxa al primer moment, tota la seva història d'amor i la Blanca Portillo, aquella patidora i seguidora de per vida. La que sobra, evidentment des d'un punt de vista molt personal, és la Penelope Cruz.

Avui una altra pel·lícula Mentiras y Gordas, aquí no hi ha nivell...per una tarda com la d'avui!
El color verd representa l'equilibri, amb aquesta primavera que estem tenint, tinc ganes de veure "el verd".

El primer moment

És el primer escrit del Blog i per tant, la primera prova.

Tot té un primer moment!