divendres, 13 de novembre de 2009


No ho havia pensat mai...suposo perquè sempre caminava de manera accelarada i sense gaudir d'allò que se'n diu passeig.


Ara puc dir que passejo, que danso per la ciutat amb tranquil·litat i no ho havia pensat mai, les fonts públiques estan fetes pels nens i joves amb una esquena saludable.


Un discapacitat ni de conya hi arriba , una persona gran menys, perquè com aconsegueixi abaixar-se, segur i de ben segur que no s'incorpora i els que tenen mals d'esquena també entren en aquest grup.


Així que aigua embotellada per tothom, i poder és el millor perquè l'aigua de la font, bona bona, no és.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada