Sembla que sigui d'allò més senzill, però en realitat conviure és molt, molt complicat. La convivència vol unes grans dosis de respecte i de tolerància, vol el convenciment de que ningú té tota la raó i de que tothom té alguna part de raó, vol el desig de conviure i no imposar, vol la voluntat d'entendre's i la de reconèixer el dret a la diferència.
Cuanta raó que tens!
ResponEliminaPerò no recordo ni una sol estiu compartit en què conviure amb tu sigui complicat... Suposo que l'amistat dóna les grans dosis de tot això que anomenes.
Tu ja saps que la nit i el dia s'entenen molt bé ;-)!!!!
La del Ciri.
Hola Ciri!!
ResponEliminas'agraeix que et facin aquests comentaris en els temps que corren!! jo penso el mateix..es que tenim bon fons!
La simple