VERD POMA

No tinc molta cosa a dir, i ja ho diuen si no tens res de bo a dir, millor no diguis res.

Ahir vaig anar a sopar amb les ex-companyes de feina, bona conversa, i amb uns cocktails a les mans, en el meu cas un meravellós Daikiri ( els cursos sempre fan servei).

Ella diu, definitivament ha agafat la baixa, i tornarà mínim d'aquí una parell de mesos....jo silenci..en el meu interior pensava, ja ha tardat en dir-ho...jo silenci...les noies especulaven, parlaven, conversaven sobre les possibilitats del perquè, del perquè no, analitzaven els voltants de la persona...

Remenaven la vida, com jo remenava el gel del meu Daikiri, jo silenci...elles provocaven, per saber la meva opinió...jo silenci, la meva opinió va quedar entre el meu Daikiri i jo.

Realment estaven preocupades, una en especial...és el que té la falta d'informació!

Es va acabar el Daikiri i vaig pensar que la conversa podria arribar a la seva fi, però continuaven i el meu silenci es va trencar per demanar un mojito..

Us confesso que no vaig obrir boca però estava en el septimo cielo i amb un colocon, que si m'hagués decidit a parlar, no s'hagués entès res del què volia dir.

Ara sí, després d'haver dormit, penso que ha perdut l'essència que la feia ser, que les cartes l'han portat per un camí equivocat. Jo no hi crec amb les cartes, però me les faria tornar a tirar.

Les dues persones que l'aconsellen, per mi no són persones de fiar. Cada una es fia d'aquí vol, però no té gaire ull!

Jo m'he equivocat en decisions i què? El nord es recupera de seguida. Pit i amunt i a utilitzar contactes i moure't. Estar amb els que realment t'estimen, estar activa i fer activitats que et facin sentir millor.

Però jo no puc dir res...faig silenci.