dissabte, 10 de juliol del 2010


El poble de Catalunya ha sortit al carrer per dir no, per fer saber que la sobirania resideix en el poble, que la democràcia va per sobre de qualsevol altre acte.

Hem donat la nostra opinió i ara què? ara què faran els politics? ens escoltaran?

Certament, m'he emocionat al veure tantes persones concentrades, de diferents ideologies polítiques però amb una mateix objectiu.

País petit
(Lluís Llach)

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.

1 comentari:

  1. Jo també em vaig emocionar... Tot molt bonic però... QUE ENS ESCOLTIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIN!

    La del Ciri

    ResponElimina