Era una tarda tranquil·la, d'aquelles que tens tot el temps del món i hem fet el que ens agrada, la obligada migdiada i veure la Riera.
Després, dedicada als jocs i us haig de dir que em sembla increible i ep! no perquè sigui la meva filla, sino pel fet del què fa...us explico millor :
Li vaig comprar una làmina de fusta amb peces de diferents tamanys i dibuixos, peixos, cavallets de mar, estrelles i les treu i les posa, la història per mi és que torna a posar les peces al seu lloc.
Fet que em sembla curiós ja que té 7 mesos. Tot és nou per mi, no sé el que és normal i el que no, no tinc comparativa.
Tot això, acompanyat amb les cançons que em va regalar una bona amiga La Patequeta, fent una petita parada amb la dansa de les pometes ( nou pometes té el pomer, de nou una de nou una...) i l'adaptació del Puff era un drac màgic.
Quina tarda ens hem passat! i ara el vespre...arribo a la conclusió que ser nadó, és el millor que hi ha! s'ha adormit mirant-me, poc a poquet ha anat tancant els ullets...fins demà amor
Ja m'agradaria a mi, que cada nit em posessin a dormir i el meu ser estimat em mirés, i m'acariciés, fins demà el matí i al despertar-me tingués el meu petó de bon dia i el somriure preparat i desitjat.
.gif)
