dijous, 27 de maig de 2010


Era una tarda tranquil·la, d'aquelles que tens tot el temps del món i hem fet el que ens agrada, la obligada migdiada i veure la Riera.
Després, dedicada als jocs i us haig de dir que em sembla increible i ep! no perquè sigui la meva filla, sino pel fet del què fa...us explico millor :

Li vaig comprar una làmina de fusta amb peces de diferents tamanys i dibuixos, peixos, cavallets de mar, estrelles i les treu i les posa, la història per mi és que torna a posar les peces al seu lloc.

Fet que em sembla curiós ja que té 7 mesos. Tot és nou per mi, no sé el que és normal i el que no, no tinc comparativa.

Tot això, acompanyat amb les cançons que em va regalar una bona amiga La Patequeta, fent una petita parada amb la dansa de les pometes ( nou pometes té el pomer, de nou una de nou una...) i l'adaptació del Puff era un drac màgic.

Quina tarda ens hem passat! i ara el vespre...arribo a la conclusió que ser nadó, és el millor que hi ha! s'ha adormit mirant-me, poc a poquet ha anat tancant els ullets...fins demà amor

Ja m'agradaria a mi, que cada nit em posessin a dormir i el meu ser estimat em mirés, i m'acariciés, fins demà el matí i al despertar-me tingués el meu petó de bon dia i el somriure preparat i desitjat.

2 comentaris:

  1. LLeguin aquest escrit entenc el que significa per tu el ser mare.Tinques ven present que la que encara no ho es , segur que desitjera ser-ho ven aviat.
    Disfruta tot el que puguis de la teva filla , es el millor que seguremnet t'ha passat. Moltes felicitas.

    ResponElimina
  2. Anònim:

    Sí, et puc confirmar que és una de les millors vivències que estic passant, però també et puc dir que me n'han passat d'altres coses importants i que també m'han marcat.
    Crec cegament en l'amor i és molt extens en sí!

    Gràcies per deixar el teu comentari

    ResponElimina